RESPOSTES 2

7-10-2.011
Avui hem aprés més coses:
ALBA VOLIA SABER:
¿Los cohetes se lanzan con las manos?
Amb l'ajuda de casa ha trobat la resposta i l'ha explicat a la resta del grup. Ha explicat que els coets que es llancen amb les mans són els de les falles, però els coets espacials no.
Ens ha explicat molt bé com es llança un coet espacial a l'espai.

ELS PROJECTES DE TREBALL

Sabem que les interaccions entre els alumnes i alumnes són una eina d'aprenentatge, per això un altre aspecte important en el treball per projectes és l'aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu.
En el treball per projectes l'altre és algú que també marca el meu aprenentatge.

Jo solament/a no arribo al mateix lloc que arribo en cooperació amb la resta, en grup.
Quan treballem en un projecte, la informació que jo aporto s'enriqueix contínuament amb el que els altres aporten, fins i tot de vegades es contradiu, donant lloc al diàleg i a verificar, a comprovar, a buscar la postura més encertada. És un diàleg continu i un aprenentatge que es va construint amb el saber, sentir, creure, fer, ... dels altres.

En els projectes tot es construeix amb l'aportació de tots i totes.

Fins i tot el mateix dossier, en el qual recollim com s'ha dut a terme el projecte, és elaborat en grup, cadascun/a des del seu moment i nivell d'escriptura, dibuix, coneixement, creació, etc. però tots tenen alguna cosa que fer, dir o aportar. I de tot i de tots es pot aprendre. Valors com el respecte al diferent i la tolerància -entre uns altres- es treballen al llarg de tot projecte.

Les famílies, en ocasions, se sorprenen que els nens i nenes puguin fer tantes coses, saber de tant i tenir ganes de seguir aprenent, jugant, etc.
Perceben l'important que és ensenyar-los a investigar, que busquin i aprenguen per ells mateixos, i com això és una lliçó per a ells, doncs són els seus fills i filles els que els conviden i empenyen a anar a la biblioteca, buscar quan pregunten, etc.
Es sorprenen de les capacitats que tenen els seus fills; com reben i aprenen nou vocabulari,

Després de 20 anys treballant amb projectes en educació infantil, em resulta difícil limitar els continguts al que marca les editorials o l'administració educativa a través d'aquestes.

Per què han de ser els animals, la casa, la primavera, etc.?

Potser una primera resposta sigui perquè són els més propers al món dels xiquets o perquè són amb els quals es van a trobar immediatament en relacionar-se amb els altres i amb l'entorn. No obstant això, quan es parteix realment dels interessos dels xiquets, quan s'obren els ulls i oïdes per reprendre el que expressen, la qual cosa senten i els interessa, apareixen molts altres continguts diferents a aquests, fins i tot aquests de vegades ni tan sols apareixen i prefereixen parlar, saber i construir sobre els planetes, les formigues, la qual cosa hi ha sota la terra, els cotxes, els avions...

Pel que fa al que es van a trobar en relacionar-se amb el seu entorn, establir els mateixos continguts per tots i totes pot ser error, ja que els ambients i entorns poden canviar molt d'uns xiquets a uns altres.
Per a uns infants del món rural treballar sobre i amb els animals, no els resultarà tan nou com per a alguns infants de la ciutat. Els seus interessos segurament seran diferents i diferents hauran de ser els continguts si volem respectar un ensenyament personalitzat i que respongui als seus interessos.

Pot ser que els continguts proposats pel ministeri hagin de ser treballats en educació infantil, però també és veritat que molts d'ells, no necessiten quinzenes senceres (unitat didàctica amb centres d'interès) que es repeteixin durant tres anys -encara que ampliades-, sinó que pel que s'ha dit anteriorment poden ser treballades puntualment en diferents moments de la classe, i així donar pas i temps a investigar sobre el que realment interessi als nostres alumnes i alumnes.

Finalment subratllar que els projectes no són una metodologia didàctica, sinó una concepció global de l'educació que trenca amb un currículum tancat i que s'interroga a prop de com s'aprèn a llegir, a escriure, a explicar i a representar el món.
És una concepció que es basa a escoltar al subjecte, en el foment del desig d'aprendre i en el treball col·laboratiu entre els diferents agents educatius. Incita a usar múltiples llenguatges:
oral, corporal, escrit, plàstic, matemàtic,... i posa en joc moltes capacitats: conversar, argumentar, consensuar, sintetitzar, triar, optar, planificar, seleccionar i no repetir, comprendre, etc.

QUÈ ÉS UN PLANETA?

5-10-2.011
Adrián ha portat la definició de PLANETA.
Hem llegit aquesta i Adrián ens ha dit quins són els planetes, on està el planeta terra i el sol.

PER SABER MÉS

El concepto de planeta proviene del latín planēta, que deriva de un término griego que significa “errante”. Se trata de un cuerpo sólido celeste que gira alrededor de una estrella y que se hace visible por la luz que refleja.

Las especificaciones aportadas por la Unión Astronómica Internacional señalan que los planetas cuentan con la masa suficiente para que su gravedad pueda superar a las fuerzas del cuerpo rígido, por lo que asumen una forma en equilibrio hidrostático.

Por otra parte, los planetas son cuerpos que han limpiado los alrededores de su órbita de los planetesimales, que son objetos sólidos que existieron en los discos protoplanetarios.

En la actualidad, se considera que el Sistema Solar está formado por ocho planetas: la Tierra, Marte, Júpiter, Saturno, Mercurio, Venus, Urano y Neptuno. Hasta 2006, Plutón también era considerado como un planeta, aunque después pasó a clasificarse como planeta enano (no es un satélite de un planeta pero no ha limpiado la vecindad de su órbita), al igual que Ceres y Eris.

INFORMACIÓ TROBADA A DEFINICIÓN DE...

RESPOSTES 1

Ja comencen a arribar les respostes a les preguntes que van fent els infants...
5-10-2.011

¿Cómo se aguantan los planetas?
INFORMACIÓ D'AITANA
Aitana ha portat un imant, ferralla i un tauler amb el sol i els planetes. També la informació que explica d'una manera senzilla l'òrbita dels planetes i com s'aguanten ... moviment i atracció del sol...

La gravetat

A cap infant li passa desapercebut que les coses cauen cap al sòl. Però, per què?
Explicació:Qualsevol cosa té gravetat. Tot: el bolígraf, la taula, la persona... Tot! Aquelles coses que pesen més, tenen més gravetat que les que pesen menys. (S’ens ha de permetre la llicència de dir «pes» quan el que hauríede dir és «massa», perquè el pes ve defi nit per la gravetat). Una taula té més gravetat que un llapis, encara que ambdós siguin de fusta. La gravetat s’assembla una mica (no molt) al que succeeix amb els imants.
Explicació:Aquest últim exemple és el motiu pel qual la Terra no cau cap al Sol, ja que gira al seu voltant «amb un impuls molt fort». L’impuls li va ser donat progressivament quan la massa nebulosa que va formar a tots els planetes va començar a girar cada vegada més ràpid. D’aquesta manera, tots els planetes, que «pesen poc», giren entorn del Sol que «pesa més». I així, també, la Lluna gira entorn de la Terra. L’«impuls del moviment»contraresta la gravetat.

INFORMACIÓ ENCONTRADA EN ASTRO SABADELL

CONEIXEMENTS PREVIS I PREGUNTES.

4-10-2.011

A l'assemblea continuem amb les preguntes. Pregunte si saben contestar una de les que han fet:
Com s'aguanten els planetes?
-Se aguantan en el aire como los astronautas.
-Son de piedra pero flotan en el aire.
-Se aguantan porque están en el espacio.
-Porque son grandes.
-Se aguantan solos. Nadie los coge.
Ara demanarem informació.
Cadascú ha dibuixat el que vol saber i ha escrit la seu pregunta que portarà a casa.

¿Los planetas peces existen? Valeria

¿Que planeta vuela más alto? Adrián

¿Cómo empieza el planeta tierra y cómo es que los humanos están dentro? Mauro

¿Cómo van los cohetes al espacio? Iris

¿Los cohetes se lanzan con la mano?

¿Cómo flotan las estrellas? Maria

¿Cómo se construyen los planetas? Andrea

¿Cómo se juega a la pelota en otros planetas? Alejo

¿Cómo se aguantan los planetas? Irene, Laura B., Aitana y Alejandro M.

¿Por qué los planetas ruedan? Eric B. y Carlos

¿Cómo los duendes vuelan alrededor de los planetas? Alejandro G.

¿Cómo ruedan los planetas? Diego

¿Cómo pueden volar mucho las personas en los planetas? Eric M.

¿Cómo se hacen grandes los planetas? Pablo

¿Cómo subimos a los planetas? Hugo

¿Como vuelan los planetas? Pau

¿Hay Pokemons en los planetas? Iván

¿Cómo se pueden hacer pequeños los planetas? Didac

¿Cómo podemos vivir en otro planeta? Laura.

Poc a poc anirem veient les respostes y sorgiran més preguntes.

ALGUNS DIBUIXOS DE LES PREGUNTES

EL MÒBIL DELS PLANETES I MÉS COSES...

26-9-2.011

Avui Alejandro ha portat un mòbil que ha fet amb l'ajuda de la seua mare. Estan tots els planetes del sistema solar. Ha dit els noms dels planetes i ha explicat com han fet el mòbil.

Andrea ha portat la terra. Hem vist on estem nosaltres i també ens ha dit on viu el Pare Noel. La terra és el planeta on vivim nosaltres.

27-9-2.011

Valeria també ha portat la terra. Te llum dins. Hem estat veient els continents i recordat el seu nom.

CONTES DE PLANETES

16-9-2.011

Per entrar en el tema un conte: "Coet a Titània"
És un conte gegant que vaig dibuixar per a un altre projecte de planetes i que va escriure la mare de Joan, Rosa Sabater, ( curs 98/99) a la classe de 4 anys i que més endavant va sortir publicat a l'E. Marfil.
Algunes imatges del conte gegant:

Després de la conversa, dibuixen el que més els ha agradat del conte.

22-9-2.011

Un altre conte, que aniré contant poc a poc i visitarem els planetes del "Petit Princep" Antoine de Saint-Exupéry. He començat amb un dibuix i una pregunta:

-Sabeu que és aquest dibuix? Han dit:

• Un camell
• Muntanyes
• Un barret
• Una illa
• Un elefant...

Avui he contat el primer capítol, explicant la part del barret i unes pinzellades dels planetes ... ALGUNES FRASES DEL CONTE, pels majors de casa i per a pensar:

• Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).

· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.
· Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir.
· Això és la caixa
.El be que vols és a dins.
· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans
· No se sap mai!
· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Les persones grans són molt estranyes.
· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t'hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...
· Només s'hi veu bé amb el cor
. L'essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
· La gent té estrelles que no són iguals.

Després de preguntes que han fet i respostes, entre tots, han dibuixat el que més els ha agradat del conte.