La idea de comunitat d’aprenentatge (família, criatures i mestres) articula l’aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.

miércoles, 21 de septiembre de 2011

UN POC DE TEORIA ...

Es produeixen reaccions diverses a la idea d'introduir per als nens petits els conceptes que formalment estan reservats? per als posteriors nivells. Un dels grans defensors d'aquest corrent va ser Jerome Bruner defensor de l'ensenyament per descobriment i de la introducció als nens de conceptes complexos presentats de forma simple.

Al costat d'ell, Zoltan Dienes, és reconegut, sobretot, per haver desenvolupat material concret i jocs que constitueixen experiències d'aprenentatge acuradament estructurades, i pels principis psicològics que subjeuen en l'ús d'aquestes ajudes.

Moltes de les idees de Dienes són encara aplicades avui.

Defensa el “aprenentatge en cercle” segons el quin el nen progressa com en un model cíclic a través de sèries d'activitats encadenades que van del concret al simbòlic .

Les experiències pràctiques i les activitats que apel·len a la curiositat natural dels nens desperten en ells un sentit de la indagació i estimulen el descobriment i l'aprenentatge matemàtic.

Als cinc anys la majoria dels nens parla sense dificultat, les respostes són clares i ajustades i les preguntes són concises i serioses, la seva curiositat natural els proveeix d'un gran desig de saber. S'expressen amb frases correctament acabades, usen tota classe d'oracions sintàctiques, complexes hipotètiques i condicionals. Encara que encara no llegeixen paraules completes síl·laba a síl·laba, sí que s'imaginen a partir de les primeres lletres, la resta de la paraula, encertant en la major part dels casos. Són capaços de seguir una conversa, o la trama d'un conte i de repetir-ho amb gran exactitud. Comencen a utilitzar categories per classificar objectes, animals... El desenvolupament evolutiu permet una organització de la informació amb un nivell d'abstracció major.

La modalitat perceptiva que predomina en els primers anys de la infància determinen les següents estratègies didàctiques (Pérez i altres 1981):

- Connexió natural amb l'experiència. A través de l'experiència els nens poden percebre models que van més enllà de les dades concretes i permeten captar els significats i associacions subjacents.
- Reforç de la capacitat imaginativa. El creixent desenvolupament d'aquesta capacitat precisa un reconeixement de la seva forma perceptiva de conèixer i de la interdependència que en el seu desenvolupament tenen el cognitiu, l'estètic, el psicomotor i el social.
- Aprenentatge interactiu. Entre professor, nen i activitats preses per produir un aprenentatge significatiu

mantenint un diàleg continu.
- Creació de possibilitats d'acció significativa. Per als nens petits la construcció d'un coneixement significatiu té lloc a través de la seva participació directa i consistent al món que li envolta. Cada nen necessita una quantitat de temps diferent per aconseguir que el seu aprenentatge conclogui en una experiència significativa.
- Consideració del mitjà físic. Cal tenir en compte que el mitjà d'implicació del nen és físic i la base de la seva motivació és la seva implicació directa.
- Auto apreciació del seu desenvolupament afectiu i social. És necessari proporcionar al nen situacions d'activitat que puguin ser percebudes com a reeixides i en les quals pugui descobrir-se com a competent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario