La idea de comunitat d’aprenentatge (família, criatures i mestres) articula l’aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.

martes, 4 de octubre de 2011

CONTES DE PLANETES

16-9-2.011

Per entrar en el tema un conte: "Coet a Titània"
És un conte gegant que vaig dibuixar per a un altre projecte de planetes i que va escriure la mare de Joan, Rosa Sabater, ( curs 98/99) a la classe de 4 anys i que més endavant va sortir publicat a l'E. Marfil.
Algunes imatges del conte gegant:


Després de la conversa, dibuixen el que més els ha agradat del conte.

22-9-2.011

Un altre conte, que aniré contant poc a poc i visitarem els planetes del "Petit Princep" Antoine de Saint-Exupéry. He començat amb un dibuix i una pregunta:

-Sabeu que és aquest dibuix? Han dit:
  • Un camell
  • Muntanyes
  • Un barret
  • Una illa
  • Un elefant...

Avui he
contat el primer capítol, explicant la part del barret i unes pinzellades dels planetes ... ALGUNES FRASES DEL CONTE, pels majors de casa i per a pensar:
  • Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
· [Les persones grans] Sempre necessiten explicacions.
· Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir.
· Això és la caixa
.El be que vols és a dins.

· Recte endavant no es pot anar gaire lluny.
· A les persones grans els agraden les xifres.
· Els nens han de ser molt indulgents amb les persones grans
· No se sap mai!
· Bé, he de suportar dues o tres erugues si vull conèixer les papallones.
· A cadascú se li ha d'exigir el que cadascú pot oferir.
· És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
· Les persones grans són molt estranyes.

· Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.
· Entre els homes també t'hi trobes sol.
· Els homes no tenen imaginació. Repeteixen el que els dius...

· Només s'hi veu bé amb el cor
. L'essencial és invisible als ulls.
· És el temps que has perdut amb la rosa, que la fa tan important.
· Els nens són els únics que saben què busquen.
· El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...
· La gent té estrelles que no són iguals.
Després de preguntes que han fet i respostes, entre tots, han dibuixat el que més els ha agradat del conte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario