La idea de comunitat d’aprenentatge (família, criatures i mestres) articula l’aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.

viernes, 7 de octubre de 2011

ELS PROJECTES DE TREBALL

Sabem que les interaccions entre els alumnes i alumnes són una eina d'aprenentatge, per això un altre aspecte important en el treball per projectes és l'aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu.
En el treball per projectes l'altre és algú q
ue també marca el meu aprenentatge.

Jo solament/a no arribo al mateix lloc que arribo en cooperació amb la resta, en grup.
Quan treballem en un projecte, la informació que jo aporto s'enriqueix contínuament amb el que els altres aporten, fins i tot de vegades es contradiu, donant lloc al diàleg i a verificar, a comprovar, a buscar la postura més encertada. És un diàleg continu i un aprenentatge que es va construint amb el saber, sentir, creure, fer, ... dels altres.
En els projectes tot es construeix amb l'aportació de tots i totes.
Fins i tot el mateix dossier, en el qual recollim com s'ha dut a terme el projecte, és elaborat en grup, cadascun/a des del seu moment i nivell d'escriptura, dibuix, coneixement, creació, etc. però tots tenen alguna cosa que fer, dir o aportar. I de tot i de tots es pot aprendre. Valors com el respecte al diferent i la tolerància -entre uns altres- es treballen al llarg de tot projecte.

Les famílies, en ocasions, se sorprenen que els nens i nenes puguin fer tantes coses, saber de tant i tenir ganes de seguir aprenent, jugant, etc.
Perceben l'important que és ensenyar-los a investigar, que busquin i aprenguen per ells mateixos, i com això és una lliçó per a ells, doncs són els seus fills i filles els que els conviden i empenyen a anar a la biblioteca, buscar quan pregunten, etc.
Es sorprenen de les capacitats que tenen els seus fills; com reben i aprenen nou vocabulari,

Després de 20 anys treballant amb projectes en educació infantil, em resulta difícil limitar els continguts al que marca les editorials o l'administració educativa a través d'aquestes.

Per què han de ser els animals, la casa, la primavera, etc.?
Potser una primera resposta sigui perquè són els més propers al món dels xiquets o perquè són amb els quals es van a trobar immediatament en relacionar-se amb els altres i amb l'entorn. No obstant això, quan es parteix realment dels interessos dels xiquets, quan s'obren els ulls i oïdes per reprendre el que expressen, la qual cosa senten i els interessa, apareixen molts altres continguts diferents a aquests, fins i tot aquests de vegades ni tan sols apareixen i prefereixen parlar, saber i construir sobre els planetes, les formigues, la qual cosa hi ha sota la terra, els cotxes, els avions...

Pel que fa al que es van a trobar en relacionar-se amb el seu entorn, establir els mateixos continguts per tots i totes pot ser error, ja que els ambients i entorns poden canviar molt d'uns xiquets a uns altres.
Per a uns infants del món rural treballar sobre i amb els animals, no els resultarà tan nou com per a alguns infants de la ciutat. Els seus interessos segurament seran diferents i diferents hauran de ser els continguts si volem respectar un ensenyament personalitzat i que respongui als seus interessos.

Pot ser que els continguts proposats pel ministeri hagin de ser treballats en educació infantil, però també és veritat que molts d'ells, no necessiten quinzenes senceres (unitat didàctica amb centres d'interès) que es repeteixin durant tres anys -encara que ampliades-, sinó que pel que s'ha dit anteriorment poden ser treballades puntualment en diferents moments de la classe, i així donar pas i temps a investigar sobre el que realment interessi als nostres alumnes i alumnes.

Finalment subratllar que els projectes no són una metodologia didàctica, sinó una concepció global de l'educació que trenca amb un currículum tancat i que s'interroga a prop de com s'aprèn a llegir, a escriure, a explicar i a representar el món.
És una concepció que es basa a escoltar al subjecte, en el foment del desig d'aprendre i en el treball col·laboratiu entre els diferents agents educatius. Incita a usar múltiples llenguatges:
oral, corporal, escrit, plàstic, matemàtic,... i posa en joc moltes capacitats: conversar, argumentar, consensuar, sintetitzar, triar, optar, planificar, seleccionar i no repetir, comprendre, etc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario